No podia aguantar més els crits a casa, veure com el seu pare apagava la ràbia al cos de la seva mare o es posava a trencar tot el que trobava al seu pas. No era una experiència agradable i menys, si ella intentava posar-s’hi pel mig. Així només aconseguia enfadar més a aquella bèstia que tenia per pare i ho acabava pagant tot la seva mare...
Va sortir corrents de casa fins arribar al bosc.
Els seus passos anaven disminuint a mesura que l’aire arribava amb més dificultat als pulmons. Estava cansada; les cames li tremolaven, el seu cor bategava més ràpid del que podia i els seus ulls estaven inundats de llàgrimes.
Sola en aquell grandiós bosc, vençut per la força del fred que deixava caure els milers de fulles de cada arbre, inundant així el fosc terra i cobrint-lo, es parava a pensar en totes les coses que la preocupaven o en totes les grans preguntes de la vida que ningú pot respondre.
Aquest lloc li portava tants records... Aquí hi jugava de petita, a màgiques fades de bosc i nimfes d’aigua, somreia cada cop que recordava que amb poca cosa es podia ser feliç. Innocència. Tot es perfecte quan ets innocent, quan els pares t’oculten tot el que et pot fer mal i somreien encara que el dolor s’apoderés de tot el seu cos i ànima. Ignorància. Del mal que realment et pot fer un fet, una paraula, o una mala mirada... No saber distingir les mentides que et diuen per tal de no fer malbé la teva dolça infància.
- Què he fet jo per tenir que suportar tanta cosa... Crec que no he fet mal a ningú, ni m’he comportat com no tindria que ser... Vull desaparèixer... No “aguanto” més en aquest estúpid món.- va dir entre llàgrimes.
El telèfon va sonar i va tallar de cop el mar de llàgrimes i va fer marxar tots aquells pensaments que li feien mal.
- Hola? – va contestar amb un fil de veu.
- Filla... Torna a casa, t’estem esperant.
- Mama... No vull tornar a casa, tinc por...
- Però s’està fent de nit.. Torna per favor...
- Mama... No té dret a pegar-te...- una llàgrima li recorria per la galta.
De fons, la veu del seu pare, cridant, preguntant que amb qui parlava, i de sobte, la trucada es va tallar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario