Un estiu a Londres.

Vaig posar la clau al pany i sense fer gaire força perquè la porta cedís. A l’entrar, la mare m’esperava amb un somriure, com feia sempre. Com cada dia, vaig deixar caure la maleta al terra.

-Hola, carinyo- em va dir amb simpatia.

-Hola, mare. (somriu)

-Com t’ha anat el dia?

-Ni fu ni fa… Deures, exàmens, treballs per entregar… Rutina. (sospira)

I de sobte, sota la manta surt la meva cosina amb un crit intentant espantar-me.

-BUUH!

-Ai, quin espant! (cara de sorpresa)

-Ets una poruja! (riu)

-Segur? Això no li dius... ( mira a la nena rient per sota el nas) al monstre de les pessigolles! – es llença a fer-li pessigolles.

-No,no,no! Para! (riu i cirda)

-D’acord. Però no em tornis a dir poruja que sinó ha saps amb qui et trobes... ( li pica l’ullet amb un somriure als llavis). Per cert ( es gira i mira a la mare) i la tata?

- La teva germana és a Girona, avui som dimarts, no te’n recordes mai.

-És veritat...(treu la llengua) tinc memòria de peix. (somriu)

-Andrea ets un peix! Mira t’imito! (posa els llavis de peix)

-Segur?...Mira que torno amb el monstre de les pessigolles...( posa les mans con urpes )

-Ai no, no! Perdó! (s’amaga sota la manta)

Em dirigia a la cuina quan per poc caic al terra per culpa del gat que se’m va creuar entre les cames.

-Hermes! La mare que et va matricular... Sempre pel mig, com el dijous eh? ( s’ajup i l’acarona) Ara que caic... Tinc una notícia mama.

-Ah, sí? Què passa? (sorpresa)

-L’institut m’ha concedit una beca... Per anar a Londres... Aquest estiu... ( s’acosta a ella)

-Oh! Que bé! (somriu)

-Però...

-Però? (posa cara d’estranyada)

-He d’anar-hi sola... Em fa por mama...

-Tranquil·la, algun dia hauràs de vèncer la teva vergonya no?

-Ja però...si no sé comunicar-me, com sabran què és el que vull o em passa? (sospira)

-Si te l’han concedit serà per alguna cosa, no?

-Sí...

-Ja parlaré jo amb la professora...Suposo que no només a tu te l’hauran concedit.

-Gràcies, mama! (somriu i l’abraça)

Sota la manta, treu el cap la Marta.

-Jo també hi vull anar!

-Si no saps parlar anglès pitufa! (somriu)

-Sí que en sé! One, two, three, four, five...

-Oh, és veritat...En saps molt, eh?

-Esclar! (riu)