Escapar? Inútil esforç.

No podia aguantar més els crits a casa, veure com el seu pare apagava la ràbia al cos de la seva mare o es posava a trencar tot el que trobava al seu pas. No era una experiència agradable i menys, si ella intentava posar-s’hi pel mig. Així només aconseguia enfadar més a aquella bèstia que tenia per pare i ho acabava pagant tot la seva mare...

Va sortir corrents de casa fins arribar al bosc.

Els seus passos anaven disminuint a mesura que l’aire arribava amb més dificultat als pulmons. Estava cansada; les cames li tremolaven, el seu cor bategava més ràpid del que podia i els seus ulls estaven inundats de llàgrimes.

Sola en aquell grandiós bosc, vençut per la força del fred que deixava caure els milers de fulles de cada arbre, inundant així el fosc terra i cobrint-lo, es parava a pensar en totes les coses que la preocupaven o en totes les grans preguntes de la vida que ningú pot respondre.

Aquest lloc li portava tants records... Aquí hi jugava de petita, a màgiques fades de bosc i nimfes d’aigua, somreia cada cop que recordava que amb poca cosa es podia ser feliç. Innocència. Tot es perfecte quan ets innocent, quan els pares t’oculten tot el que et pot fer mal i somreien encara que el dolor s’apoderés de tot el seu cos i ànima. Ignorància. Del mal que realment et pot fer un fet, una paraula, o una mala mirada... No saber distingir les mentides que et diuen per tal de no fer malbé la teva dolça infància.

-          Què he fet jo per tenir que suportar tanta cosa... Crec que no he fet mal a ningú, ni m’he comportat com no tindria que ser... Vull desaparèixer... No “aguanto” més en aquest estúpid món.- va dir entre llàgrimes.

El telèfon va sonar i va tallar de cop el mar de llàgrimes i va fer marxar tots aquells pensaments que li feien mal.

-          Hola? – va contestar amb un fil de veu.

-          Filla... Torna a casa, t’estem esperant.

-          Mama... No vull tornar a casa, tinc por...

-          Però s’està fent de nit.. Torna per favor...

-          Mama... No té dret a pegar-te...- una llàgrima li recorria per la galta.

De fons, la veu del seu pare, cridant, preguntant que amb qui parlava, i de sobte, la trucada es va tallar.

Los renos de Papá Noel se fugan una semana antes de navidad

Hace un día que no se sabe nada de los renos tiradores del trineo de Papá Noel: Trueno, Relámpago, Travieso, Cupido, Cometa, Alegre, Bailarín, Saltador y el favorito de todos, Rudolph.

 Se sabe que dejaron una nota a Santa, pero todo y con la presión de la prensa, no han querido desvelar su contenido. Hay sospechas de que pueda existir un posible “topo” entre los elfos del sector oeste de la fábrica de juguetes, máquinas reponedoras de pelo, pero  por el momento no se sabe quién es el culpable aunque todos sospechan del Sr. Risitas, un escurridizo elfo que está presente en las fichas policiales por tráfico de sustancias ilegales en el polo Norte, desde bastoncillos de caramelo hasta barritas de chocolate.

Se sabe que la huida de los renos fue entre las tres y las seis de la tarde, cuando el sr. Claus, ha confesado

que estaba echando una siesta. Los renos consiguieron  un horario de las siestas que hacía papa Noel para poder escapar sin levantar sospecha. Uno de nuestros colaboradores ha seguido el rastro de los renos,       

 y ha hallado de la guarida secreta. Allí hemos conseguido hablar con el cabecilla del grupo, quien ha preferido no dar la cara aunque su brillante nariz roja lo ha delatado: “El año pasado, Santa nos obligó a mentir a los periodistas en una entrevista, diciendo que nosotros repartíamos los regalos con correas y cascabeles que anunciaban nuestra llegada a la ciudad. Realmente, nos obliga a ir con vestidos a topos de flamenca, y en vez de cascabeles llevábamos castañuelas. Todo, porque Santa quería ocultar su gran afición a la cultura española. Nosotros, únicamente  pedimos que Claus nos deje ir como antiguamente hacían nuestras pasadas generaciones, con los cascabeles brillantes y las correas rojas, de lo contrario, el mundo entero se quedará sin Navidad, ya sean niños, adultos, ancianos, y ranas con pelo.”

Santa, al oír las peticiones de sus estimados renos, ha cedido y les ha proporcionado las mejores correas rojas con los más brillantes cascabeles y ha cambiado su típica vestimenta roja y blanca por un vestido de flamenca, y su típico “ Ho, ho, ho! “ por un “ Olé, olé, olé!”.

 Boceto de la vestimenta que llevaban los renos, proporcionado por el sr Elfo de Mar.

Save the seals

I’m writing this e-mail because I was watching a documentary with my family in the diningroom two days ago and the documentary showed us the cruel actions of the hunters in Canadá, who kill thousands of seals only for their nskin, their fat and their penis.

They are sold weeks later as luxury products, dietary or aphrodisiacs.

The pictures show the hunters, killing thousands of innocent seals.

I think people aren’t aware of the many thousands of seals that are killed for making fur coats. The seals are killed cruell. Hunters tear the skin of the innocent animals when they’re still alive.

We must do something about this situation. Maybe in the shops we can sell artificial fur coats people should stop buying them.

I don’t know, but we must definetely do something to stop the slaughter.

Corpse bride

I’d like to recommend a film which I have watched recently, called “corpse bride”. The director of the film is Tim Burton. It is an animated film.                    

The film was premiered  on 15 october 2005.

The film is a romance and the setting is in a small town in Europe, in the XIX century.                                                                                                                                                                                                                                                                                               The main characters are three,a boy and two girls. Emily is the corpse bride,Víctor is the boy and Victoria is the other girl. It is about one boy whose parents force him to marry one girl. ( Víctor and Victoria). The tho families have money problems and this was the cause of the marriage.

Victor escapes to the forest and there he goes to the underworld. There, Victor marries with Emily accidentally but Emily loves Victor. Later, Victor falls for Emily but a mortal  can not marry a corpse because the vows said " until death do you part" and she is dead. Victor accepts the venom to die and stay with Emily forever but she doesn’t want to marry because she loves Victor and she doesn't want him to die.

The things I liked most about the film were the characters and the tragic past of Emily. Some of the scenes are dark because is the style of the director,Tim Burton, but it isn't a scary film. There are some funny scenes but also there are sad scenes.

All in all, I really liked the film, and though it hasn't got a happy ending, I wouldn't change it because Victor marries Victoria and Emily dissappears in the air.

Un estiu a Londres.

Vaig posar la clau al pany i sense fer gaire força perquè la porta cedís. A l’entrar, la mare m’esperava amb un somriure, com feia sempre. Com cada dia, vaig deixar caure la maleta al terra.

-Hola, carinyo- em va dir amb simpatia.

-Hola, mare. (somriu)

-Com t’ha anat el dia?

-Ni fu ni fa… Deures, exàmens, treballs per entregar… Rutina. (sospira)

I de sobte, sota la manta surt la meva cosina amb un crit intentant espantar-me.

-BUUH!

-Ai, quin espant! (cara de sorpresa)

-Ets una poruja! (riu)

-Segur? Això no li dius... ( mira a la nena rient per sota el nas) al monstre de les pessigolles! – es llença a fer-li pessigolles.

-No,no,no! Para! (riu i cirda)

-D’acord. Però no em tornis a dir poruja que sinó ha saps amb qui et trobes... ( li pica l’ullet amb un somriure als llavis). Per cert ( es gira i mira a la mare) i la tata?

- La teva germana és a Girona, avui som dimarts, no te’n recordes mai.

-És veritat...(treu la llengua) tinc memòria de peix. (somriu)

-Andrea ets un peix! Mira t’imito! (posa els llavis de peix)

-Segur?...Mira que torno amb el monstre de les pessigolles...( posa les mans con urpes )

-Ai no, no! Perdó! (s’amaga sota la manta)

Em dirigia a la cuina quan per poc caic al terra per culpa del gat que se’m va creuar entre les cames.

-Hermes! La mare que et va matricular... Sempre pel mig, com el dijous eh? ( s’ajup i l’acarona) Ara que caic... Tinc una notícia mama.

-Ah, sí? Què passa? (sorpresa)

-L’institut m’ha concedit una beca... Per anar a Londres... Aquest estiu... ( s’acosta a ella)

-Oh! Que bé! (somriu)

-Però...

-Però? (posa cara d’estranyada)

-He d’anar-hi sola... Em fa por mama...

-Tranquil·la, algun dia hauràs de vèncer la teva vergonya no?

-Ja però...si no sé comunicar-me, com sabran què és el que vull o em passa? (sospira)

-Si te l’han concedit serà per alguna cosa, no?

-Sí...

-Ja parlaré jo amb la professora...Suposo que no només a tu te l’hauran concedit.

-Gràcies, mama! (somriu i l’abraça)

Sota la manta, treu el cap la Marta.

-Jo també hi vull anar!

-Si no saps parlar anglès pitufa! (somriu)

-Sí que en sé! One, two, three, four, five...

-Oh, és veritat...En saps molt, eh?

-Esclar! (riu)