Llop Solitari.

No són molts els records que tinc d'aquelles terres on hi pasturaven els bisons i els homes sortíen a la gropa dels cavalls per portar els animals caçats que alimentaríen uns quants dies a la família.
Aquells matins on jugava amb els meus cosins i altres de la tribu, ja que era fill únic, no tornaran; com tampoc aquelles nits de rituals amb els grans ballant com les flames al foc, que dansaven juntament amb les guspires mentres, sobre un tronc, els ancians ens explicaven a nosaltres, la mainada, les llegendes que formaven la història fins als nostres dies.
Ara, a dia d'avui, ens prenen com animals. Les nostres terres van ser preses, tot i que, no va faltar-hi la guerra, les nostres fletxes no es podíen comparar amb les armes de foc d'aquells éssers cruels i vam ser vençuts amb facilitat.
Recordo aquells dies tan amargs, intentant escapar d'aquells animals que es creien persones.
La meva mare, els records que tinc d'ella són borrosos, però mai oblidaré aquell dia enmig de la matança de la nostra gent, quan un home blanc d'ulls buits, va matar-la sense cap compassió, tenint en compte que jo hi era al davant. La sang li corria per les galtes que, en els bons temps sempre eren rosades i eren víctimes dels tendres somríures que feia; les gotes queien sobre les meves mans que abraçaven el cos mentres els meus ulls s'inundaven de llàgrimes.
En aquell moment vaig haver de reunir el valor necessari per seguir lluïtant per sobreviure. En un tancar i obrir d'ulls tenia dos homes sobre meu, em van encadenar juntament amb els altres supervivents i ens van dur cap a la reserva, que segons ells, en elles viuríem en millors condicions.
Mentida. L'únic que saben fer els blancs és mentir. Crear falses esperances perquè nosaltres els deixéssim viure en pau a les nostres terres.
Caminant cap a la reserva, lligats com esclaus, en fila índia, el meu odi anava creixent a mesura que ens escridassaven i ens tiraven el menjar al terra.
Un cop al recinte, vàrem córrer tot el que podíem, nosaltres, ignorants, pensàvem que ens havien deixat lliures però vam pensar malament. A uns escassos metres hi havia una tanca, nosaltres intentàvem sortir-ne però era inútil.
Vam tenir que viure en aquell malson fins que un dia vaig poder escapar.
El sol tenia un color estrany aquell dia, i vaig passar per un túnel que feia dies que excavava.
El vent era diferent. Els cants dels ocells eren més vius. Tot estava banyat per la llibertat.